Aquesta setmana hem tingut la visita de na Marina Horrach i na Magdalena Vadell. Les dues treballen a FSIB, la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears. Na Magdalena és sorda i na Marina és oient. Na Marina ha estat la seva intèrpret durant la visita. Els infants de 3r, 4t i 6è han pogut gaudir del taller.
L’alumnat de 6è tingué la seva 1a visita quan anaven a 4t. Hem fet memòria de totes les coses que passaren aquell any, fou un curs ple de notícies. Hi hagué l’Aqua Alta a Venècia, els incendis a la Selva Amazònica; així com a Austràlia. Tinguérem la visita d’en Damià Gomis, qui ens parlà del canvi climàtic i la seva expedició a l’Antàrtida; adoptàrem el nostre primer ximpanzé col·laborant amb l’Institut Jane Goodall, cantàrem la cançó ‘Sing for the Climate’; Na Greta Thunberg arribà a totes les cases … Fou també el curs de la COVID.
A CEIP Punta de n’Amer, des de fa uns anys presentam la llengua de signes d’una forma natural, com un joc, un suport visual. No ensenyam llengua de signes, però sí que la introduïm; per si el dia de demà els nostres infants s’haguessin de comunicar amb alguna persona sorda o que siguin ells mateixos que la puguin fer servir com a estratègia de comunicació. L’objectiu és que es familiaritzin amb ella. A banda, hem comprovat que afavoreix la memorització de vocabulari, si aquest va acompanyat d’un gest, senya o suport visual. La comunicació no verbal és molt important. A la vegada que tenir present els diferents estils d’aprenentatge és fonamental com a mestres. Per tant el cinestèsic i el visual són claus per potenciar i afavorir la concentració. També hem comprovat que afavoreix l’aprenentatge en alumnes amb dificultat de parla; Així doncs, el que per a ells és un joc, per a nosaltres és un èxit.
Al curs 2014-2015 fou la 1a vegada que l’empràrem per acompanyar la lletra d’una cançó: ‘Right to Peace’. Ens volíem assegurar que el missatge pogués arribar al major nombre de persones. Aquests dos darrers cursos ens hem trobat barreres que ens dificultaven la comprensió de les paraules orals. El renou causat per les obres d’ampliació del centre i l’ús de mascaretes feia que haguéssim d’estar concentrats per intentar entendre i seguir les explicacions, tant dels docents, com de l’alumnat.
Així doncs, les hem tornat a convidar i ens han parlat de moltes coses; així com n’hem apreses moltes més.
Primer de tot han volgut presentar errors que la societat comet; tot i fer anys que s’intenta canviar des de la federació.No és un llenguatge, és una llengua; com puguin ser la llengua catalana, la llengua castellana, la llengua anglesa, … Té tota una estructura, gramàtica, vocabulari, … Mentre que el llenguatge és el codi que feim servir per comunicar-nos: llenguatge oral, escrit, visual, musical, formal, literari, …
Dintre de la comunitat sorda hi ha distints graus de sordesa però tots poden parlar.Tot dependrà de si n’han après; però poder, poden. Pensau que al no sentir-hi, per ells no és una necessitat parlar oralment. Seria com nosaltres. Tots podem parlar rus, per què no? Però n’hem d’aprendre. Si el rus no és un idioma que ens sigui necessari pel nostre dia a dia, no dedicarem el temps per aprendre’l. Així doncs, els sords no són muts.Un altre punt que ens explicaren arran d’una pregunta fou com reaccionam els oients quan veime persones emprant la llengua de signes al carrer. És un fet invasiu quan la gent oient es queda aturada mirant com xerren. És una falta de respecte. Se’ns feu la següent reflexió: ‘Els oients no miram a altres oients desconeguts quan xerren de temes personals fixament, a que no?’ Doncs igual quan els sords parlen entre ells. És una falta de respecte escoltar les converses d’altres persones.
Sabieu que a la gent sorda els renous, la música, les portades els molesta molt? Quan els decibels són molt elevats es produeixen unes ones i aquestes ones produeixen vibracions. Per ells, és sinònim de que cosa passa i els fa estar en alerta; Així doncs, no us equivoqueu… la gent sorda necessita silenci també. L’excés del renou els afecta tant o més que a nosaltres, els oients.
Com a reflexió se’ns presentaren accions que podem fer per a una inclusió real de les persones sordes dintre de la nostra societat, on ens movem per renous i sons: Subtitular vídeos i cançons, pensar si podem combinar un so amb una alerta lumínica, abans d’alçar la veu, acompanyar el que volem dir amb un gest, senya per facilitar esser entesos, …
El tema ens interessà molt i per això volem compartir amb vosaltres distints materials:
– Palabras de Caramelo.- (Gonzalo Moure) Llibre curtet i de fàcil lectura que podem trobar a les biblioteques; També hi ha la película documental de 20 minuts
– Sueño de Pedro .- Vídeo animat que parla de la inclusió des de la mirada d’un infant sord.
– M’agrada el Nadal.- (Dàmaris Gelabert i Anna Armadà) Nadala amb llengua de signes.
CEIP Punta de n’Amer vol aprofitar per desitjar-vos Bones Festes i Feliç Any Nou!
edf 
